15 de gener de 2013

Raons i conseqüències econòmiques de la independència.


[Uns estudiants de periodisme de la UAB m'han fet unes preguntes per e-mail per a un treball. M'ha semblat interessant i les he contestat. Donat que les preguntes són d'interès general, ho publico en aquest bloc.]

Creu que està maltractada l'economia catalana?

El maltracte a l'economia catalana és greu, persistent en el temps, i té tres aspectes diferents, tot ells molt importants: Espanya ens maltracta fiscalment, Espanya ens aïlla geogràficament, i Espanya ens frena legislativament.

El maltracte fiscal consisteix en que de cada 100 € que els catalans paguem en impostos, només 60 € s'inverteixen en benefici dels catalans.  Els altres 40 € es dediquen a subvencionar les comunitats autònomes deficitàries (totes menys els Països Catalans, Euskadi, Navarra i Madrid), i a sufragar les obres faraòniques sense sentit econòmic (AVE's sense passatgers, autovies sense cotxes i aeroports sense avions), que només es fan per motivacions polítiques (com "coser Espanya con hilos de acero").  Això representa uns 16.000 M€ anuals, és a dir el 8% del PIB català.  I això ha passat durant al menys els darrers 30 anys. Cal, a més, afegir el dèficit en pensions.  Els catalans, el 16% de la població d'Espanya, ha aportat el 29% del fons de reserva de pensions, que per cert ja no hi és perquè l'Estat Espanyol l'ha invertit quasi sencer en deute públic espanyol, saltant-se la legislació que obliga a invertir-lo diversificadament i només en deute amb qualificació AAA. Un dèficit addicional menys conegut són les subvencions de l'estat a la indústria que s'utilitzen políticament per a fomentar que les empreses s'estableixin a Madrid, i que només arriben en comptagotes a Catalunya.

L'aïllament geogràfic consisteix en no invertir en autopistes, obligant a la Generalitat a construir-les amb peatges (pagats pels catalans bé directament o bé via impostos), en aïllar el port postposant indefinidament la connexió a la xarxa ferroviaria, en oposar-se al corredor mediterrani, o en subscriure acords amb països de tot el món que donen l'exclusivitat dels vols internacionals a l'aeroport de Barajas.  La reducció de competitivitat que això representa per a l'economia catalana és difícil de quantificar, però és superior a l'1% del PIB.  Reduir, any rere any, el creixement en un més de l'1% és molt més greu que l'espoli fiscal del 8%, doncs el creixement és acumulatiu. Si durant 30 anys el nostre creixement hagués estat un 1% superior, el PIB actual seria un 35% superior.

Finalment, la Constitució reserva en exclusiva a l'Estat Espanyol, entre moltes altres coses, la capacitat de legislar en l'àmbit mercantil i en l'àmbit laboral.  Espanya fa lleis per a les grans empreses constructores (ACS), bancs (Santander), energètiques (Red Eléctrica), i en general les empreses que conformen l'oligarquia espanyola representada pel famós "Palco del Bernabeu".  En canvi Catalunya té un teixit industrial de petites i mitjanes empreses (95% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors, i el 99% en tenen menys de 50), petites empreses agrícoles, tallers i botigues.  L'empresa catalana és molt més innovadora i exportadora que l'empresa espanyola.  En canvi, la Generalitat no té cap capacitat de legislar per a ajudar a les seves empreses.  La conseqüència és un atur del 25% absolutament incoherent amb la resta d'indicadors econòmics de Catalunya.  La resta de països que tenen una economia amb indicadors similars als catalans, tenen una atur que és com a molt la meitat del que té Catalunya.

Vostè és representant del Cercle Català de Negocis. Creu que, en el cas que Catalunya s'independitzés, hi podria haver un boicot als productes catalans? Quines repercussions tindria per a la nostra economia?

El boicot no serà cap problema.  El problema més greu no és que no ens vulguin comprar, sinó segurament que no podran, perquè la crisi espanyola encara empitjorarà.  Estudis basats en casos similars demostren que els boicots són foc d'encenalls, que duren poc i tenen un efecte molt limitat.  Un cop passat el primer moment de xoc, Espanya i Catalunya veuran que la millor estratègia pels dos és ser bons aliats.  Els interessa a tots dos, i hi ha raons històriques, geogràfiques, culturals i afectives per a que això sigui així.  Amb el boicot Espanya no hi guanya res, de fet hi perd, perquè les empreses que ara compren a Catalunya ho fan perquè troben els millors productes al millor preu.  Buscar una alternativa representaria comprar pitjor o més car. I no oblidem tampoc que Catalunya és un dels millors clients d'Espanya, que li compra tant com ells a nosaltres. Es miri per on es miri, el boicot no té cap sentit i no passarà d'una petita enrabiada inicial de curta volada.

La capacitat exportadora de Catalunya podria ser un dels pilars econòmics d'aquest possible futur país?

Catalunya exporta aproximadament el 30% de tot el que ven.  En números rodons, un terç és consum intern, un terç ho ven a Espanya, i un terç ho exporta. Però el més important és que el percentatge d'exportacions està creixent ràpidament, i el que és encara millor, aquest creixement és més ràpid en les exportacions fora d'Europa.  L'economia catalana és global, i cada cop ho és més. Aquesta és una fortalesa molt important.  Els països rics, com Alemanya, ho són perquè exporten.  Alemanya exporta un 40% de la seva producció.  Si Catalunya ja fos un estat, i les vendes a Espanya es considerèssin exportacions, Catalunya estaria exportant el 60% del seu PIB, i estaria en el tercer lloc del món en exportacions respecte al PIB (darrera Tailàndia i els Emirats Àrabs). Es indubtable que, junt amb la recerca i la innovació, la globalització de l'economia catalana és una de les seves principals fortaleses.

Troba que el pacte fiscal hauria estat una solució més convenient?

El pacte fiscal no resoldria pràcticament res. Corregiria només parcialment el problema dels impostos.  En comptes del 40%, potser només se'n quedarien el 20%. No resoldria el dèficit de pensions, ni de subvencions, ni d'infrastructures, ni la incapacitat de legislar.  Això per no entrar en temes culturals, de política educativa, o de projecció internacional.  Catalunya vol ser un estat amb representació a les Nacions Unides, amb seleccions esportives, amb veu pròpia a Europa parlant en català al parlament Europeu.  Catalunya vol ser una nació dins la comunitat de nacions. El pacte fiscal no resol res de tot això.

En el cas hipotètic que la independència suposés una sortida, encara que fos provisional, de la Unió Europea, quines conseqüències podria tenir en el conjunt de l'economia catalana?

En virtut de la Convenció de Viena Catalunya tindria no només el dret, sinó també l'obligació, de subscriure el tractat de Schengen  sobre la lliure circulació de persones i mercaderies.  Això és així perquè als cituadans i empreses Europeus residents a Catalunya (inclosos els propis catalans que ja som membres de la UE), no se'ls pot arrabassar els drets adquirits.  Catalunya tampoc no hauria de demanar permís per a utilitzar l'Euro, com no ho fa Andorra, ni Montenegro.  Amb lliure circulació de persones i mercaderies i amb l'Euro garantit com a moneda, l'efecte de seguir o no dins de la UE tindria una importància molt relativa. Ni Suïssa ni Noruega formen part de la UE, i de fet tampoc de l'Euro, i no els representa cap problema econòmic. A més, el sentit comú diu que la UE voldrà que un país contribuïdor net segueixi dins, i Espanya, que fa arribar el 70% de les seves exportacions a Europa atravessant Catalunya també hi estarà interessada. Finalment, pensem que després de la declaració d'independència s'obrirà una negociació en la que Espanya demanarà a Catalunya que assumeixi una part del seu deute. Si Espanya maltractés a Catalunya, per exemple vetant la seva entrada a la UE, Catalunya no tindria cap obligació d'assumir el deute del que és titular el Regne d'Espanya. Una altra cosa és que calgui un període transitori per a determinar el model exacte de participació política de l'Estat Català a la UE (parlamentaris, participació en els diferents òrgans, etc.), que pot durar un quants anys, o que es pot pactar en poques setmanes, com va ocòrrer en el cas de la unificació d'Alemanya. L'escenari més plausible és que Catalunya no acabi sortint ni un sol dia de la UE, però inclús si així fos, no tindria cap efecte negatiu sobre la seva economia. 

Creu que els empresaris, en general, veuen amb bons ulls la independència?

Recorda, 95% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors, i el 99% en tenen menys de 50.  Una gran part són autònoms, botiguers, pagesos.  Els empresaris som ciutadans, i el 70% de catalans (segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió) està a favor de la independència (i el 90% diu que respectarà el resultat del referèndum).  Les enquestes de les patronals PIMEC i CECOT coincideixen també en que els empresaris estàn majoritàriament a favor de la independència.  Dit això, hi ha organitzacions empresarials que representen a un percentatge molt petit de l'ocupació generada però que fan molt soroll, com Foment, o e Cercle d'Economia, que tenen relacions molt estretes amb l'oligarquia espanyola i per tant és possible que en algun moment expressin dubtes o intentin recuperar la idea del pacte fiscal.  Però en general les empreses són el país i diran el mateix que digui el país.

Rafael Pous
Cercle Català de Negocis
Barcelona, 15 de Gener de 2013

4 comentaris:

  1. Por la misma argumentación que expone usted, los millonarios del barrio de Pedralbes, solicitaran la independencia de Cataluña, ellos pagan animaladas de impuestos y no reciben casi contraprestaciones, llegaría un momento que dirían, "Catalunya ens roba" "Viva Pedralbes lliure i independent". Como dicen los verdaderamente entendidos en fiscalidad, "pagan impuestos las personas, no los territorios". Esperemos que como ingeniero, que dice ser, no pretenda también, saber más que los juristas y economistas.

    ResponSuprimeix
  2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  3. Benvolgut anònim,

    Si tornes a rellegir l'entrevista podras veure que la independència no es demana només per motius econòmics.

    Gràcies,

    Marta

    ResponSuprimeix
  4. Benvolgut anònim,

    Si tornes a rellegir l'entrevista podras veure que la independència no es demana només per motius econòmics.

    Gràcies,

    Marta

    ResponSuprimeix