20 de gener de 2013

"Què puc fer jo pel meu país?"

En els darrers mesos els esdeveniments estan anant molt ràpid.  Amb la Declaració de Sobirania del 23 de Gener s'ha fet el pas decisiu per a donar la veu al poble de Catalunya.  La indiferència ja no és possible. El que està en joc és massa important per a girar-li l'esquena. Si, com molts catalans, et preguntes "què puc fer jo pel meu país en aquest moment tant important de la seva història?", si vols tenir resposta quan els teus fills o néts et preguntin "què vas fer tu per la independència?", aquí tens uns suggeriments en forma de decàleg. 

1. Confiança: manté en tot moment la confiança en el poble de Catalunya.  Els catalans hem demostrat que, a pesar d'alguns moments de dubte, hem estat a on calia estar, hem fet el que calia fer, i hem votat el que calia votar.  Inclús els resultats de les eleccions del 25N, que inicialment van causar frustració, han demostrat que hem sapigut escollir no un sinó dos grans líders, i establir una majoria molt més forta i resistent als atacs que la formada per un sol partit. Tingues fe en Catalunya, que Catalunya no et fallarà.

2. Participació: hi ha nombrosos organitzacions de base, escull-ne una i apunta-t'hi: l'Assemblea Nacional Catalana, Omnium Cultural, el Cercle Català de Negocis, la Fundació Catalunya Estat, i moltes altres.  Sigues actiu o ves només a les reunions, actes i conferències, però participa.  Viuràs de primera ma l'entusiasme que s'està vivint al país, i coneixeràs tota la bona gent que hi està treballant desinteressadament, simplement perquè vol un futur millor pels catalans. Un poble mobilitzat és un poble imparable.

3. Contribució: pregunta't quin és el teu talent i quins són els teus recursos i posa'ls a disposició del país.  Saps escriure? Saps fer webs? Saps com utilitzar les xarxes socials? Saps organitzar activitats? Tens formació jurídica?  Tens contactes? Tens un local? Tens temps lliure? Estás disposat a viatjar pel territori? La suma de totes les nostres contribucions no es pot pagar amb diners i, sobretot, no es pot parar amb diners.

3. Informació: llegeix, investiga, ves a conferències, cerca la Web, i busca la veritat pels teus propis mitjans.  Pregunta't per què la independència és la única opció per a Catalunya. Explora les alternatives.  Sigues crític amb les respostes. No et creguis el que et diu ningú simplement perquè t'ho diuen, i menys si està publicat en un diari, tant si és a favor com si és en contra.  Recull les dades. Ves a les fonts.  Quasi tot està disponible a Internet. Forma't la teva pròpia opinió. Un poble informa't és un poble que no es pot manipular.

4. Comunicació: un cop hagis fet l'esforç d'informar-te, voldràs compartir aquesta informació amb tothom. Fes-ho. Parla amb la teva família, els teus amics, els teus companys de feina. Escriu a les xarxes socials. Sigues concret i envia missatges clars. Si pot ser utilitza exemples i dades. Cita les fonts. Quan rebis una informació interessant, redistribueix-la. Denuncia les mentides. Massa temps hem estat limitats a la informació dels monopolis comunicatius.  Ara la informació corre lliure. La veritat ja no es pot seguir amagant.

5. Compromís: la independència pot trigar mesos, o pot trigar anys.  Cal mantenir-se ferm fins al final. I un cop hi arribem el compromís seguirà sent necessari per a construir un estat català democràtic, transparent, eficient i avançat.  Tindrem el país que ens mereixem. Tindrem el país pel qual lluitem. El teu compromís ha de ser ferm, durant tot el temps que calgui. De fet el compromís dels catalans és ja un valor en sí mateix. Una societat compromesa es l'estructura d'estat més important, i la més urgent.

6. Impaciència: hem d'estar compromesos per a resistir durant anys si calgués, però treballar com si no poguèssim esperar ni un dia més. I, de fet, no podem. Cada dia que passa ens fem més pobres, més famílies pateixen, més empreses tanquen, més joves marxen. La independència és urgent perquè la situació és molt greu. Un cop siguem independents hi haurà molta feina a fer, i cal començar quan més aviat millor. Caminem amb passos ferms, però caminem amb passos ràpids.

7. Respecte: no totohom pensa igual, i totes les idees han de tenir el seu lloc a Catalunya. Un país pel que val la pena lluitar és un país en el qual es respecta a tothom, inclús els que no creuen ni tan sols en la seva pròpia existència. Oferim respecte, i a l'hora exigim respecte. Resistim qualsevol temptació d'utilitzar la violència, inclosa la verbal, o d'imposar-nos per la força. La pau i la democràcia són les eines més poderoses per a canviar el món, i les que ens estan duent al nostre objectiu.

8. Globalització: el món ha de saber que Catalunya vol ser una nació dins de la comunitat internacional de nacions. Volem tenir veu a les Nacions Unides. Volem participar en competicions esportives amb les nostres seleccions. Volem que els turistes vinguin a un país que es diu Catalunya i volem viatjar pel món com a catalans. Envia informació a tots els teus amics i coneguts estrangers. Parla amb els turistes sobre la independència. El món té interès per saber el que està passant a Catalunya. Explica'ls-ho de primera ma.

9. Exteriorització: la voluntat dels catalans de tenir un estat propi ha de ser visible, evident i inqüestionable.  Fes que ho sigui. Surt al carrer per a qualsevol convocatòria, tant les manifestacions importants com els actes locals.  Que sempre hi hagi una munió. Penja l'estelada al balcó, porta-la al camp de futbol, penja-la als concerts i als actes publics. No perdis cap ocasió de cridar "independència!". Afegeix ||*|| en les teves comunicacions electròniques. Els símbols són molt importants, perquè creen consciència col·lectiva.

10. Optimisme: en mig d'una crisi colossal els catalans tenim un projecte que ens fa mirar endavant amb il·lusió. Treballa per la independència amb un somriure als llavis. No perdis mai el sentit de l'humor. L'humor és una bona mesura de la salut democràtica del pobles. De la gran manifestació de l'11 de Setembre de 2012, el que més va sobtar al món es que tothom somreia, tothom estava content. Pau, democràcia i optimisme són les armes que ens estan menant a la llibertat. 

Aplica aquest decàleg i seràs el node d'una xarxa amb intel·ligència col·lectiva,  capaç de canviar-ho tot, i inmune a qualsevol atac. Sense aquesta xarxa els polítics no podran fer res. Si mantenim aquesta xarxa activa els polítics no tindran cap altra opció.

Això és el que tu pots fer per Catalunya. La independència de Catalunya depèn de tu perquè Catalunya ets tu.

Rafael Pous
Cercle Català de Negocis
Barcelona, 20 de Gener de 2013

4 comentaris:

  1. Text amb missatge clar, directe, comprensible, executiu i ben estructurat.
    Es nota que està fet per un Telecos :-)

    Felicitats Rafael, i Endavant!

    ||*||

    ResponElimina
  2. Si, es feina constant de tots.


    Mita

    //*//

    ResponElimina
  3. I qué he de fer si no vull l'independència?? Si em sembla que Catalunya no ha sigut mai una nació, ni un regne (ja que no ha tingut mai rei) i estic cansat de que gasten el presupost públic en tanta falàcia??

    ResponElimina
  4. I què he de fer si vull l'independència de Barcelona?. Si no vull que els diners dels meus impostos vagin a parar a un poble d'Albacete, perquè he de voler que vagin a un poble de la Segarra?.

    ResponElimina