24 de desembre de 2016

No som separatistes, som sobiranistes.


Trencament, ruptura, trauma, amputació. Moltes han sigut les paraules utilitzades per a fer creure als catalans que l'Estat Propi és una separació, un aïllament. Tanmateix, quan Catalunya esdevingui un estat, no s'obrirà la terra, l'Aragó no tindrà mar, tot seguirà al seu lloc: els Pirineus al Nord, els Monegros a l'Oest, el Mediterrani a l'Est, i l'Ebre al Sud. Les fotos del Meteosat no canviaran més que pel pas de les borrasques. No s'aixecarà cap mur ni cap barrera, i seguirem units amb Espanya per les mateixes vies de trens, per les mateixes carreteres, i de moment pels mateixos peatges. Seguirà sent tan fàcil anar a Saragossa com ho és ara, o com ho és anar a Perpinyà. Tampoc apareixeran barreres invisible, ni fronteres, ni aranzels, ni diferents monedes. Persones i mercaderies seguiran circulant lliurement com ho fan ara, no només dins Espanya, sinó també dins Europa, des de Lisboa fins a Helsinki. Aleshores, què és el que canviarà? Per què en fem tanta bandera de tenir un Estat Propi? L'Estat Propi és autogovern. Així de simple, però a l'hora així d'important.

En democràcia, el govern és la capacitat de prendre decisions i d'executar-les que els ciutadans d'un país atorguen a un conjunt de persones que ells i elles han escollit. El govern és un contracte entre els governants i els governats. Els governats, els ciutadans, es comprometen a treballar i ser productius per la societat, i a contribuir una part de la seva riquesa a través dels impostos. Els governants, per la seva part, es comprometen a redistribuir aquests impostos, i tornar-los als ciutadans en forma de serveis i inversions com la sanitat, l'educació, les infraestructures, la defensa, la cultura o els serveis socials. Els ciutadans sempre complim la nostra part del tracte, no ens queda més remei. Si els governants ho han fet bé, els renovem l'encàrrec, i si ho han fet malament, n'escollim uns altres. Així funciona el sistema.

Als catalans, dins Espanya, el sistema no ens funciona, no ens ha funcionat mai. Segle rere segle, règim rere règim, els nostres impostos no ens han estat mai tornats en forma de serveis i inversions en proporció ni a la nostra contribució ni a les nostres necessitats. Com s'explica això? Les raons han estat moltes, però un fet s'ha mantingut constant al llarg dels segles: els catalans hem estat sistemàticament aïllats del poder. Els catalans, que representem aproximadament 1/6 part de la població d'Espanya, que generem 1/5 part de la riquesa, que paguem 1/4 part dels impostos, que som l'origen d'1/3 part de les exportacions, i que obtenim 1/2 dels resultats de recerca i innovació, tenim menys d'1/7 part dels diputats espanyols, i en els 33 anys de democràcia menys d'1/10 part dels ministres, menys d'1/50 part dels secretaris d'estat, i cap president han estat catalans. Aquesta manca de representació s'estén a les forces armades, a la representació diplomàtica, al poder judicial, i a tots els altres àmbits de poder.

Amb l'Estat Propi Catalunya no vol cap separació, sinó un govern que la representi i que vetlli pels seus legítims interessos. Els catalans hem decidit que no volem seguir cedint la nostra sobirania a un govern espanyol en el que estem mal representats i que no compleix la seva part del tracte. Ara volem un govern nou, un govern propi, i això es fa constituint-se en estat. No hi haurà separació, només una recuperació de la sobirania, de l'autogovern que el regne de Castella ens va arrabassar il·legítimament el 1714. Seguirem geogràficament units a Espanya, però el poder de decisió i execució tornarà a les nostres mans. Gestionarem els nostres propis recursos, i escriurem les nostres pròpies lleis. No hi haurà ruptura, hi haurà autogovern. No som separatistes, som sobiranistes.

Cap comentari:

Publica un comentari