Un bon amic m'ha passat la següent interessant reflexió que, amb el seu permís, reprodueixo a continuació:
Crec que és bastant clar que la Constitución Española si que reconeix el dret d’autodeterminació de Catalunya i de les altres nacions d’Espanya. La constitució del 1978 es va fer després que Espanya s’hagués adherit als tractats de les Nacions Unides (al 1955 en temps de la dictadura), i es va fer d’acord amb aquest tractats, cosa que la Constitución reconeix de forma explícita. Donat que la Carta de les Nacions Unides és explícita reconeixent el dret d’autodeterminació dels pobles, la Constitución española també ho reconeix. Per tant, si el poble de Catalunya s’autodetermina com a nació independent, això està d’acord amb els tractats internacionals i també amb la Constitución Española.
Més detalls:
Carta de las Naciones Unidas – Capítulo I: Propósitos y Principios. Artículo 1.2
Los propositos de las Naciones Unidas son:
2. Fomentar entre las naciones relaciones de amistad basadas en elrespeto al principio de la igualdad de derechos y al de la libre determinación de los pueblos, y tomar otros medidas adecuadas para fortalecer la paz universal;
Constitución Española – Título I. De los derechos y deberes fundamentales. Artículo 10.2.
2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertadesque la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.
Sembla bastant clar doncs, que una constitució que es va redactar a finals del segle XX, no només no pot obviar els tractats internacionals que es van signar després de dues guerres mundials, sinó que defet els reconeix explícitament i dona instruccions precises perque la Constitución s’interpreti d’acord amb aquests tractats. Estem parlant de principis importants, tant pel que fa a la Carta (Capítulo I: Propósitos y Principios), com pel que fa a la Constitución (Título I: De los derechos y deberes fundamentales).
Això convida a fer una relectura prou diferent d’alguns articles de la Constitución que alguns sempre han volgut interpretar d’una forma interessada. Per exemple:
Artículo 2. La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, yreconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Artículo 8.2. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
Donat que la Constitución ordena que aquests articles s’interpretin segons els tractats internacionals, s’hauria d’interpretar que:
a) L’article 2 reconeix el dret d’autonomia de les ‘nacionalidades’ espanyoles (Catalunya, País Vasc, Galícia). No diu ‘derecho a formar una Comunidad Autónoma’, diu derecho a la autonomía. D’acord amb la Carta de les UN, això es pot interpretar que les ‘nacionalidades’ espanyoles tenen dret a l’autodeterminació, a l’autonomia, en definitiva a ser independents si així ho decideixen lliurement (obviament també poden decidir no exercir el dret).
b) Com es pot doncs reconciliar el dret de l’autodeterminació dels poble amb el dret a la ‘indisolubilidad’ de la Nación española, y a la ‘misión de las Fuerzas Armadas a defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional’? Doncs per què obviament la Constitución fa referència a defendre el territori davant d’agressions externes que la vulguin partir. Per exemple, si Marruecos decideix invair Catalunya, les Fuerzas Armadas tenen la misió de defensar el territori, això està plenament d’acord amb els tractats internacionals i per tant també amb la Constitución. No obstant, si una ‘nacionalidad’ dins d’Espanya, exercint el seu ‘dret d’autodeterminació’ (reconegut pels tractats internacionals y la Constitución) decideix independitzar-se, les Fuerzas Armadas tenen la misió d’acatar-ho, perquè així ho recull ‘el ordenamiento constitucional’ que reconeix el dret d’autodeterminació.
c) És notablement absurd que algú interpreti que les Fuerzas Armadas puguin atacar als catalans per garantir la ‘integridad territorial’, donat que fins que no siguin independents, els catalans son espanyols, i les Fuerzas Armadas no poden atacar a ciutadans espanyols. Entre altres coses, els militars han jurat l’article 15 de la constitución:
Artículo 15. Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos inhumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte, salvo lo que puedan disponer las leyes penales militares para tiempos de guerra.
Obviament, un cop els catalans ja no son españols, llavors no poden atacar a Catalunya (un estat independent) sense vulnerar nombrosos artícles de la Carta de les Nacions Unides, es tractaria de la invassió d’un territori sobirà, la qual cosa està prohibit pel dret internacinal.
d) No va contra la Constitución ser independentista, declarar-se independentista, o proposar un programa electoral que proposi la independència per la via democràtica:
Artículo 16.1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley.
Artículo 20.1.a. Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar ydifundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
No està de més recordar, que la Constitución també ens protegeix i ens empara contra mentiders i manipuladors, sigui polítics exercint el seu càrrec institucional i dient mentides, siguin mitjans de comunicació. Els polítics, institucions i mitjans que menteixen i manipulen, estan violant clarament la Constitución:
Artículo 20.1.d. Se reconocen y protegen los derechos: d) A comunicar orecibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
En definitiva, que si els catalans volem ser independents, tenim a les mans segurament prou instruments jurídics per defensar els nostres drets davant d’Espanya i la comunitat internacional. Es tracta de fer-ho de forma serena, persistent, intel.ligent i civilitzada. És impensable que en el segle XXI, després de dues guerres mundials, 40 anys de dictadura a Espanya i 35 de Constitución democràtica, i estant en plè procés d’integració Europea, les coses es resolguin d’una altra manera que no sigui en pau i democràcia. No en và a dia d’avui tenim instruments que fa 75 anys eren impensables.
