"Simulacro,
charlotada, sucedáneo, placebo...", des de l'Estat Espanyol no s'han
estalviat adjectius per a intentar fer arribar a la ciutadania de Catalunya el
missatge de que la consulta del 9N, tal com l'ha plantejada el Govern, no té
prou garanties democràtiques. Fins i tot molts sobiranistes i partidaris del
dret a decidir han alçat veus indignades acusant el Govern de
"descafeïnar" i "diluir" la consulta. En canvi, no he escoltat
a ningú argumentar amb claredat per què acusen a aquesta consulta de no tenir
suficients garanties democràtiques. Analitzem-ho amb calma, doncs.
Un
referèndum, o una consulta, es fa per conèixer l'opinió de la ciutadania sobre
un tema concret, tan concret que es pugui contestar amb un Sí o un No, o en
aquest cas, un Sí/Sí, un Sí/No o un No. Un referèndum pot ser jurídicament
vinculant, com el de la Constitución Española, o no vinculant, com el de
l'OTAN, però si s'ha fet amb garanties democràtiques, sempre és políticament
vinculant, és a dir, un govern no pot decidir ignorar-ne els resultats sense
pagar un alt cost polític.
Què
es necessita doncs per a considerar que un referèndum té prou garanties
democràtiques? Si ho pensem bé, només s'han de donar 6 condicions:
1.Que tothom que tingui dret a votar
ho pugui fer, i qui no, no.
2.Que ningú pugui votar dues vegades.
3.Que el vot sigui secret.
4.Que els votants no votin
coaccionats.
5.Que els vots es comptin
correctament.
6.Que hi hagi hagut una campanya
prèvia per a informar la ciutadania de les diferents opcions.
Analitzem
doncs aquestes condicions, punt per punt, respecte a la consulta del 9N.
Per
a assegurar que tothom que hi té dret
pot votar, i qui no hi té dret no pot, habitualment es fa servir un cens,
és a dir, una llista de totes les persones autoritzades a votar, elaborada per
l'administració. El cens és un instrument molt i molt antic (ja es menciona a
l'antic testament), que ha estat superat per les tecnologies actuals, i que
sovint conté errors que deixen a desenes de ciutadans sense el seu dret de vot.
En altres països, com per exemple els EUA, en comptes de cens, s'utilitza un
registre previ. Sense anar més lluny, els escocesos es van haver de registrar
per a votar en el seu referèndum. Per a la consulta del 9N es proposa un
sistema encara més simple, consistent en un criteri fàcilment verificable:
podrà votar tothom que estigui en possessió d'un DNI o NIE que demostri que té
més de 16 anys, i amb un domicili a Catalunya. Sembla un criteri perfectament
raonable, és fàcil d'entendre, és fàcil de comunicar, però el que és més
important, és fàcilment verificable sense cap cens, sense cap registre, i sense
cap tecnologia. Tampoc està sotmès a errors com un cens, ni obliga al ciutadà a
una acció prèvia com un registre. Amb aquest sistema el cens i el registre
estan a la cartera de cada ciutadà, en el seu DNI o NIE, i per tant cada
ciutadà n'és responsable. No pot haver-hi un sistema amb majors garanties. En
conclusió, i entenent que hi haurà suficients col·legis i meses electorals a
tot el territori per a que voti tothom, la primera condició es complirà el 9N
en major grau que en qualsevol procés electoral de l'Estat Espanyol.
Potser
un dels punts més delicats és el segon: assegurar-se que ningú voti dues vegades, doncs faria molt mal a la imatge de la
consulta que algú demostrés que ha pogut votar més d’un cop. Aquest mateix
repte se'l van trobar els organitzadors de les consultes populars, i el van
resoldre, doncs l'únic que es necessita és una base de dades molt simple, i
accés a Internet a cada col·legi electoral, encara que sigui via telèfon mòbil.
De fet, el registre només és necessari per a evitar el doble vot. Pel 9N es
proposa que el registre es faci just abans de votar, consultant una base de
dades centralitzada per verificar si aquell número de DNI o NIE ja ha votat o
no. La infraestructura informàtica per a fer-ho es pot desenvolupar en pocs
dies i pot ser accessible des d'un navegador, o des d'una aplicació mòbil. De
fet, la part tècnicament més complexa és fer que aquesta infraestructura no
sigui vulnerable als atacs malintencionats.
Com
es fa que el vot sigui secret? El
fet que totes les paperetes siguin iguals, que es puguin imprimir a casa, i que
s'hagin d'omplir a ma marcant una o dues caselles, facilita molt les coses: només
cal que hi hagi sobres a disposició dels votants. Si a més hi ha cabines, molt
millor, però no és imprescindible. Qui vulgui votar en secret només ha de
marcar la casella o caselles sense que el vegi ningú, introduir la papereta al
sobre, i el sobre a la urna. Així de simple.
Evitar les coaccions
és una part molt important de les garanties democràtiques. En primer lloc, cal
una parella de mossos d'esquadra a cada col·legi electoral. A més, és molt
important que als col·legis no hi hagi estelades, ni que els voluntaris duguin
samarretes amb propaganda política, ni tan sols samarretes de l'ANC, i si pot
ser ni tan sols samarretes grogues. Un ambient neutral als col·legis és
fonamental. Lamentablement, el caire de "mobilització" que se l'hi
està donant a aquesta consulta em fa pensar que potser aquest punt no és
complirà, i em sembla que pot ser que cometem un greu error tàctic.
Comptar els vots evitant la
controvèrsia pot ser complex. Ni tan sols els escocesos ho van
aconseguir del tot. En els processos electorals de l'Estat Espanyol s'utilitza
la figura dels interventors dels partits. Però és que a l'Estat Espanyol tot,
absolutament tot, acaba sempre en mans dels aparells dels partits. I qui
controla els interventors? Qui assegura que aquests no siguin corruptes, o
trànsfugues? Acabem així en el famós problema de qui vigila el vigilant, que
com és sabut, no té solució. Un mètode més simple i més segur, que es pot
utilitzar el 9N, és senzillament fer que el recompte sigui un acte obert al
públic. En el moment de tancar els col·legis, es pot habilitar una zona des de
la qual qualsevol que vulgui pugui observar el procediment de recompte, els
resultats del qual es faran públics a tots els assistents, de tal forma que
aquests pugin verificar l'endemà si el resultat oficial coincideix amb els que
ells van presenciar. Se us acut alguna forma més simple, més neta i amb més
garanties democràtiques? A més és un sistema modern, doncs passaríem d'un
sistema basat en "notaris" al "open data", que és un dels
sistemes que empren les societats avançades per controlar les xifres de
l'administració.
I
finalment, cal que hi hagi hagut una
campanya. I aquí si que no tenim problema, doncs hi ha pocs països al món a
on un tema s'hagi debatut amb més intensitat. Els arguments a favor i en contra
de la independència han estat exposats, rebatuts, discutits, examinats, i
qüestionats en programes de TV, a la premsa escrita, en els mitjans digitals,
en conferències públiques, i en actes multitudinaris, a on tant els partidaris
com els contraris a la independència hi han estat representats. Hi ha
organitzacions formalment constituïdes i molt actives representant tant als
favorables com als contraris a la independència. No crec que es pugui trobar un
sol ciutadà de Catalunya cridat a les urnes el 9N que no hagi estat exposat a
centenars d'hores i centenars de pàgines d'informació sobre el tema. Es pot
discutir si és suficient o no, però el que és evident és que el nivell de debat
i d'informació ha sigut superior al de qualsevol procés electoral o referendari
que s'hagi fet mai a l'Estat Espanyol.
Tanmateix,
com coneixem bé els mitjans de l'Estat Espanyol, sabem que podrem fer-ho tot
bé, de forma impecable inclús, i tot i així no podrem evitar seguir sent
acusats de manca de garanties democràtiques. Per tant es farà imprescindible la
presència de testimonis neutres. Aquest és el paper dels observadors
internacionals, que haurien de seguir de prop les votacions i els recomptes, i
haurien de ser per tant convidats en nombre suficient per a ser presents en una
mostra significativa de les meses, en qualsevol cas superior al 10%.
